El verb tenir presenta les formes següents en la segona persona del singular de l'imperatiu: té, tingues i ten (o tin en parlars valencians i nord-occidentals). 

Pel que fa a la segona persona del plural, presenta les formes teniu i tingueu.

Cal tenir en compte que aquestes formes no són intercanviables en tots els contextos, perquè té i teniu s'usen sense pronoms febles al darrere per oferir una cosa a un receptor o més d'un. Per exemple:

Té el llibre, agafa'l però Tingues-lo o Ten-lo.
Teniu, agafeu els llibres però Tingueu-los.